Auba (literatura)

Dins la lirica occitana medievala, l'auba o alba (en occitan ancian: alba, [ˈalba]) es un genre trobadorenc que canta la separacion de dos aimadors quand arriba justament l'auba.

Segon Martí de Riquer, se conservan nòu albas dins la poesia trobadorenca.[1] La contrapartida de l'auba es la serena.

  1. Riquer, Martí. Los trovadores. Historia literaria y textos. vol. 1. Barcelona: Ariel, 1983, p. 61–63. 

From Wikipedia, the free encyclopedia · View on Wikipedia

Developed by Tubidy